«Novedaes sobre la Real Academia Asturiana de Artes y Letras de 1919» en Lletres Asturianes

La Real Academia Española nun tuvo una muyer ente los sos académicos hasta 1978, l’Institut d’Estudis Catalans nel 1966, na Real Academia Galega nun la tuvo hasta’l 1945, anque de forma efectiva nel 1986, Euskaltzaindia nel 1983 y l’Academia francesa nel 1980.

Pero estes 3 muyeres tuvieron na primer Academia de la llingua asturiana en 1919. Cuéntolo, xunto a otres anuncies nel artículu «Novedaes sobre la Real Academia Asturiana de Artes y Letras de 1919», en Lletres Asturianes, que puedes lleer equí.

Esta hestoria de la presencia de la muyer na Academia Asturiana sigue mui presente cuando se consigue recuperar la institución tres les dictadures, en 1980.

El Conseyu Rexonal d’Asturies, muérganu preautonómicu, aprueba la puesta en marcha de l’Academia de la Llingua Asturiana y noma a 6 miembros, con paridá (de xuru que nun buscada, pero asina foi), trés homes y trés muyeres.

El 25 de mayu del 2001, y hasta 2017, vamos tener a la primer muyer presidenta d’una academia d’una llingua, a lo menos nel estáu español, probablemente n’Europa, Ana María González Cano. El 31 de xunetu d’esi mesmu añu sumaríase n’otra academia Ascensió Figueres, primer presidenta de l’Acadèmia Valencia de la Llengua.