Categoría: Ensayu/Investigación

  • «Novedaes sobre la Real Academia Asturiana de Artes y Letras de 1919» en Lletres Asturianes

    La Real Academia Española nun tuvo una muyer ente los sos académicos hasta 1978, l’Institut d’Estudis Catalans nel 1966, na Real Academia Galega nun la tuvo hasta’l 1945, anque de forma efectiva nel 1986, Euskaltzaindia nel 1983 y l’Academia francesa nel 1980.

    Pero estes 3 muyeres tuvieron na primer Academia de la llingua asturiana en 1919. Cuéntolo, xunto a otres anuncies nel artículu «Novedaes sobre la Real Academia Asturiana de Artes y Letras de 1919», en Lletres Asturianes, que puedes lleer equí.

    Esta hestoria de la presencia de la muyer na Academia Asturiana sigue mui presente cuando se consigue recuperar la institución tres les dictadures, en 1980.

    El Conseyu Rexonal d’Asturies, muérganu preautonómicu, aprueba la puesta en marcha de l’Academia de la Llingua Asturiana y noma a 6 miembros, con paridá (de xuru que nun buscada, pero asina foi), trés homes y trés muyeres.

    El 25 de mayu del 2001, y hasta 2017, vamos tener a la primer muyer presidenta d’una academia d’una llingua, a lo menos nel estáu español, probablemente n’Europa, Ana María González Cano. El 31 de xunetu d’esi mesmu añu sumaríase n’otra academia Ascensió Figueres, primer presidenta de l’Acadèmia Valencia de la Llengua.

  • Artículu y reseña en Lletres Asturianes 110

     

     

     

     

     

     

     

    El númberu 110 del boletín de l’Academia de la Llingua Asturiana, «Lletres Asturianes», asoleyáu apocayá, inclúi un artículu de mio, col títulu L’asturianu y les nueves teunoloxíes: datos d’una encuesta d’usos llingüísticos.

    Nesti trabayu recuéyense y analícense los resultaos d’una encuesta fecha al traviés de la rede y ente la comunidá usuaria de la llingua asturiana, a la gueta de datos sobre los usos llingüísticos de los falantes d’asturianu acordies col contestu dixital nel que tean, usu de ferramientes llingüístiques en llinia y otres cuestiones venceyaes a les nueves teunoloxíes.

    El trabayu pue lleese na versión en papel o equí na versión dixital.

    Amás, nesti númberu apaez una reseña qu’escribí sobre’l llibru La Unió Europea, un mosaic lingüístic, de Jaume Corbera. Puedes lleela equí, na páxina 244.

    Nesti númberu apaecen otros interesantes artículos como’l que dedica Xosé Bolado a los autores más mozos de la lliteratura asturiana o’l d’Hector Gil sobre l’adaptación de topónimos penínsulares al asturianu. Paga la pena lleer la revista entera. Descárgala equí de baldre.

  • El periodismu nuna llingua minorizada: reflexones sobre’l casu asturianu

    Esti xueves, 1 de marzu, presentóse na Xunta d’Escritores Asturianos 2012, n’Uviéu, el llibru d’actes coles conferencies de la Xunta anterior, celebrada na mesma ciudá en xineru de 2010. Nel llibru, asoleyáu por Espublizastur, apaez un trabayu de mio: El periodismu nuna llingua minorizada: reflexones sobre’l casu asturianu.

    Amás, prestaríame encamentavos dalgunos de los artículos, el dedicáu por Javier Cubero a «Llingües, clases y nacionalismos», «El fuelgu del pueblu», d’Ánxel Nava y «Nel centenariu del arquitectu asturianu Miguel de la Guardia», de Xaviel Vilareyo.

  • Fueyes dixebraes de Lletres Asturianes

    L’Academia de la Llingua Asturiana acaba d’apurrime los exemplares de Fueyes Dixebraes de la revista Formientu, onde puede lleese l’artículu «Periodismu Audiovisual nuna llingua minorizada: delles reflexones sobre’l casu», apaecíu nel recién númberu 105. Taré encantáu d’apurrir exemplares a los periodistes a los que-yos interese l’asuntu tratáu.
    20111123-020731.jpg